MERCEDES AZPILICUETA
Yegua-Yeta-Yuta,
2015 – ongoing
APOLO
APOLO SALA 2
16 Des. 11-16h
17 Des. 11-15h
Carrer Nou de la Rambla, 113, 08004 Barcelona

YEGUA-YETA-YUTA (cat)
Yegua-yeta-yuta és una actuació en solitari de Azpilicueta, en part guionitzada i en part improvisada. Composta a partir d’una lletania de centenars d’insults pejoratius, abusius i vulgars dirigits a les dones a l’Argentina, transforma el llenguatge quotidià de la misogínia i l’assetjament en una espècie d’exorcisme tragicòmic. Moltes de les paraules procedeixen de l’argot de carrer de Buenos Aires, especialment del lunfardo, un dialecte col·loquial i críptic que va sorgir entre els immigrants italians de classe obrera i les comunitats tangueres de l’Argentina i l’Uruguai a la fi del segle XIX. Per exemple, “yegua” significa literalment euga, un cavall femella, un insult per a una dona “difícil”. Una yeta és una persona que porta mala sort, mentre que una yuta es refereix a la policia o a algú corrupte o sense escrúpols. Acompanyat d’un ritme percussiu, Azpilicueta reivindica el poder d’ofendre, distorsionant i desvirtuant els epítets fins a convertir-los en una cosa poderosa i lúdica enlloc de feble i degradant. La instal·lació Yegua-yeta-yuta es compon d’una peça sonora de la veu de Azpilicueta recitant la llista d’insults misògins com en la performance homònima i una sèrie de tèxtils de lli natural i seda brodats amb algunes de les ofenses pronunciades. En escoltar la peça d’àudio ens n’adonem del dur significat de les paraules i veiem com contrasta amb la subtil materialitat de l’acte de brodar, una tècnica sovint associada a les arts menors i al treball femení.
Amablement escrit per Latitudes [Mariana Cánepa Luna & Max Andrews
YEGUA-YETA-YUTA (cast)
Yegua-yeta-yuta es una actuación en solitario de Azpilicueta, en parte guionizada y en parte improvisada. Compuesta a partir de una letanía de cientos de insultos peyorativos, abusivos y vulgares dirigidos a las mujeres en Argentina, transforma el lenguaje cotidiano de la misoginia y el acoso en una especie de exorcismo tragicómico. Muchas de las palabras proceden de la jerga callejera de Buenos Aires, especialmente del lunfardo, un dialecto coloquial y críptico que surgió entre los inmigrantes italianos de clase obrera y las comunidades tangueras de Argentina y Uruguay a finales del siglo XIX. Por ejemplo, yegua significa literalmente yegua, un caballo hembra, un insulto para una mujer “difícil”. Una yeta es una persona que trae mala suerte, mientras que una yuta se refiere a la policía o a alguien corrupto o sin escrúpulos. Acompañado de un ritmo percusivo, Azpilicueta reivindica el poder de ofender, distorsionando y desvirtuando los epítetos hasta convertirlos en algo poderoso y lúdico en lugar de débil y degradante. La instalación Yegua-yeta-yuta se compone de una pieza sonora de la voz de Azpilicueta recitando la lista de insultos misóginos como en la performance homónima y una serie de textiles de lino natural y seda bordados con algunas de las ofensas voceadas. Al escuchar la pieza de audio, uno se da cuenta de cómo el duro significado de las palabras contrasta con la sutil materialidad del acto de bordar, una técnica a menudo asociada a las artes menores y al trabajo femenino.
Amablemente escrito por Latitudes [Mariana Cánepa Luna & Max Andrews
YEGUA-YETA-YUTA (eng)
Yegua-yeta-yuta is an evolving solo performance by Azpilicueta that is part scripted, part improvised. Composed from a litany of hundreds of pejorative, abusive, and vulgar insults directed at women in Argentina, it transforms the everyday language of misogyny and harassment into a kind of tragicomic exorcism. Many of the words derive from the street slang of Buenos Aires, especially lunfardo, a colloquial and cryptic dialect that first arose among working-class Italian-immigrants and tango communities in Argentina and Uruguay during the late 1800s. For example, yegua literally means a mare – a female horse, a slur for a “difficult” woman. A yeta is a person who brings bad luck, while a yuta refers to the police or someone corrupted or unscrupulous. Accompanied by a percussive beat, Azpilicueta reclaims the power to offend, distorting and distending the epithets into something powerful and playful rather than weak and degrading. Yegua-yeta-yuta installation comprises a sound piece of Azpilicueta’s voice reciting the list of misogynist insults as in the homonymous performance and a series of natural linen and silk textiles embroidered with some of the voiced offenses. When listening to the audio piece, one notices how the harsh meaning of the words contrast with their subtle materiality of the embroidering act, a technique often associated with minor arts and female labour.
Kindly written by Latitudes [Mariana Cánepa Luna & Max Andrews
Bio (cat)
Mercedes Azpilicueta (1981, La Plata, l’Argentina) és una artista establerta a Amsterdam. Inspirada en la literatura llatina especulativa i de ficció i en la història de l’art neobarroc, la seva pràctica reuneix personatges del passat i del present que, en connexions fluides i associatives, contraresten les narratives rígides de la història en un intent de deixar espai perquè emergeixin les veus afectives i dissidents. Va ser resident en la Rijksakademie van Beeldende Kunsten, Amsterdam, en 2015-16, i va rebre la Beca Pernod Ricard en 2017. Les seves exposicions individuals inclouen Kunstverein Göttingen (2023); Sammlung Philara, Düsseldorf (2022); Gasworks, Londres (2021), CAC Brétigny, Brétigny-sud-Orge (2021); Museion, Bozen/Bozen (2020); Van Abbemuseum, Eindhoven (2019); CentroCentro, Madrid (2019); i MAMBA, Buenos Aires (2018). Azpilicueta va ser nominada per al Prix de Rome 2021.
Bio (cast)
Mercedes Azpilicueta (1981, La Plata, Argentina) es una artista afincada en Ámsterdam. Inspirada en la literatura latina especulativa y de ficción y en la historia del arte neobarroco, su práctica reúne personajes del pasado y del presente que, en conexiones fluidas y asociativas, contrarrestan las narrativas rígidas de la historia en un intento de dejar espacio para que emerjan las voces afectivas y disidentes. Fue residente en la Rijksakademie van Beeldende Kunsten, Ámsterdam, en 2015-16, y recibió la Beca Pernod Ricard en 2017. Sus exposiciones individuales incluyen Kunstverein Göttingen (2023); Sammlung Philara, Düsseldorf (2022); Gasworks, Londres (2021), CAC Brétigny, Brétigny-sur-Orge (2021); Museion, Bolzano/Bozen (2020); Van Abbemuseum, Eindhoven (2019); CentroCentro, Madrid (2019); y MAMBA, Buenos Aires (2018). Azpilicueta fue nominada para el Prix de Rome 2021.
Bio (eng)
Mercedes Azpilicueta (b. 1981, La Plata, Argentina) is an artist based in Amsterdam. Inspired by speculative and fictional Latino literature and Neo-Baroque art history, her practice gathers characters from the past and the present who, in fluid, associative connections counter rigid narratives of history in an attempt to make room for the affective and dissident voices to emerge. She was in residence at the Rijksakademie van Beeldende Kunsten, Amsterdam in 2015-16, and received the Pernod Ricard Fellowship in 2017. Solo exhibitions include Kunstverein Göttingen (2023); Sammlung Philara, Düsseldorf (2022); Gasworks, London (2021), CAC Brétigny, Brétigny-sur-Orge (2021); Museion, Bolzano/Bozen (2020); Van Abbemuseum, Eindhoven (2019); CentroCentro, Madrid (2019); and MAMBA, Buenos Aires (2018). Azpilicueta was nominated for the Prix de Rome 2021.
FOTO: Kush Badhwar
SALA APOLO
Carrer Nou de la Rambla, 113, 08004 Barcelona